Educat en un ambient refinat i erudit, especialment propici per al foment i el desenvolupament de les seves inquietuds intel.lectuals, Fortuny Madrazo, que va néixer a Granada el 1871, va ser un artista eclèctic i en constant transformació.

Després d\'un espai introductori en el qual es mostren diverses obres orientalistes del seu pare, Marià Fortuny, l\'exposició, que estarà oberta al públic a la Pedrera de Caixa Catalunya fins el proper 27 de juny, s\'endinsa en els treballs escenogràfics que Mariano Fortuny va fer per l\'òpera \"Tristan i Isolda\" de Wagner, que es va representar a la Scala de Milà el 1899.

En aquesta òpera, Fortuny es va implicar de forma molt intensa i va plantejar escenografies i vestuari, i totes les crítiques van destacar els \"bells i enginyosos efectes luminotècnics aconseguits\". Precisament, el 1900 Fortuny Madrazo va registrar la seva primera patent del \"Sistema de Iluminación Escènica per Luz Indirecta\", que va traslladar a tot Europa. Va construir també l\'anomenada \"Cúpula Fortuny\", un dispositiu escènic que donava una dimensió a l\'escena a través de la llum, i per primera vegada va instal.lar una cabina de direcció d\'il luminació al fons de la sala des d\'on controlar els efectes de llum, un enginy que en col.laboració amb AEG va acabar situant en multitud de teatres alemanys.

A Venècia, juntament amb el seu model i després dona Henriette, va crear en el seu Palazzo Pesaro Orfei, un palau del segle XV, un taller d\'estampació de teixits que començaria la seva extraordinària aventura en el camp de la moda.

Del seu vincle amb el poeta austríac Hugo von Hofmannsthal, es va presentar per primera vegada a Berlín una peça de vestir produïda per Fortuny, el \'xal Knossos\', present a l\'exposició amb altres dels seus models.

Les seves teles, els seus teixits i els seus estampats van anar guanyant fama i un lloc preeminent en el món de la moda i de les arts decoratives. Entre aquests models destaca el vestit femení Delphos, d\'inspiració hel.lenística a partir d\'una idea d\'Henriette, un vestit que propiciaria la seva consagració internacional, després que fos adoptat per actrius com Sarah Bernhardt, artistes com Isadora Duncan o aristòcrates com la marquesa de Polignac .

El 1909, Fortuny va aconseguir patentar a París un tela prisada de seda feta amb una màquina especial que ell mateix havia inventat, i també va patentar un procediment d\'estampació policroma sobre teixits o paper. La producció del Palazzo Pesaro Orfei va adquirir tal volum que Fortuny Madrazo va obrir dos boutiques, a París ia Londres.

Un apartat fotogràfic rememora els seus viatges a Espanya (Granada, Còrdova) i Egipte, amb la seva dona Henriette, un viatge del qual també es poden contemplar a la mostra alguns dels petits quadres de record que va realitzar.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyador de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

CINEMA | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera