Les darrers actuacions del Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid que ha instat a la fiscalia a que prengui mesures concretes per considerar que la utilització televisiva de la filla de Belén Esteban per part de la mare pot lesionar drets fonamentals de la menor ha reobert el debat dels límits de la televisió en els nostres dies.
L'espectacle que se ha obert ha estat realment repugnant i es podria qualificar sense cap mena d'embuts com pornogràfic. El cas en concret no interessa gaire, és potser més important veure el que són capaços de construir determinades cadenes per assolir uns punts més d'audiència.
Les cadenes s'han encarregat de convertir un fet d'escàs interès social en una notícia de caràcter principal. Del res un tema de debat on tot val. En realitat, el que menys interessa protegir són els drets del menor, seguint la frase feta amb un barbarisme: "importen un bledo". De fet tot el que s'ha vist aquest darrers dies no es estrany. La pendent que el nivell televisiu ha adquirit els darrers anys ja feia pensar en espectacles així. Programes que omplen la graella televisiva de grolleries aprofitant-se sempre de les misèries alienes o de la ignorància cultural i personal d'unes persones que, sense adonar-se'n, esdevenen "conillets d'indies" d'un món afamat per veure qui pot passar les imatges més vulgars, per espantoses que siguin, i augmentar el "share". En aquest cas hi ha moltes responsabilitats: les cadenes, com ja s'ha esmentat, la pròpia mare que dona una imatge de desquiciament que sovint provoca la sensació d'una persona incapaç de ser responsable des seus actes, i d'un defensor del menor que més que ajudar de manera discreta a la menor, amb la seva actuació ha llençat més benzina al foc. En fi, tot un desastre en un tema que sincerament ningú sal ben bé quina solució té. Si és que en té alguna...
