El ple del Parlament va aprovar la llei del cinema català amb els vots del tripartit i del principal grup de l'oposició, CiU, amb de 117 vots a favor i 17 en contra.
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va assegurar avui que la llei corregirà una "falta de democràcia", guardant sempre un "respecte radical" als interessos del sector que, en tot cas, "no poden anar en contra de l'interès general".
La llei entrarà en vigor l'1 de gener de l'any que ve, s'implantarà de manera progressiva, i la paritat lingüística a les pantalles s'aconseguirà el 2018.
Tresserras va defensar que la cultura catalana és "homologable", pel qual ha de tenir una política cinematogràfica "sòlida". "La llei és possible, oportuna i, des de múltiples punts de vista, necessària", va afegir.
Va resumir que els objectius d'aquesta llei són tres: enfortir la indústria catalana cinematogràfica, garantir la diversitat lingüística, i millorar i diversificar l'oferta.
En honor al tercer objectiu, la llei preveu la creació d'una xarxa concertada de pantalles en què es projectaran filmografies que, "per les estretors" que experimenta el sector, s'han vist relegades a poques pantalles o a cap.
Sobre la llengua, tema que ha focalitzat el debat sobre la llei des que es va proposar, Tresserras ha recalcat que "no és acceptable que, a 80 anys de la irrupció del cinema sonor, en català no hi hagi hagut una regulació directa" i es consideri el català com a llengua "de segon nivell".
Tresserras va defensar aquesta llei al·legant que la migració cap al digital condiciona "greument" els interessos de la indústria, i que el cinema és "excepcional" en el marc de les indústries culturals catalanes, perquè a la resta el català sí que té una presència normal. Va considerar que no ha estat decisió de la gent, sinó qüestió d'oferta, que les pel·lícules als cines no es vegin en català.