Clint Eastwood té 79 anys i està més a prop del final que del començament de la seva trajectòria cinematgràfica i és realment una pena. L'actor i directo nord-americà ha esdevingut amb el temps un excel.lent narrador d'històries. Algunes amb més o menys interès, però sempre plenes de rigor, seriositat i elegància cinematogràfica. Queda lluny la imatge d'un jove una mica encarcarat d'aquells westerns clàssics com La mort tenia un preu o El bo, el lleig i el dolent per convertir-se en un dels pocs membre de la factoria americana que ha esdevingut un clàssic. Actualment als cinemes de catalunya, dos pel.licules seves estan en cartellera de Catalunya: El intercambio i Gran Torino.
A la primera, Eastwood fa de director i, basat en fets reals, explica la història de la desaparició d'un nen i la lluita de la seva mare, Angelina Jolie, contra tot o tothom per esbrinar la veritat del que va passar.
A Gran Torino, sembla com Eastwood volgués redimir-se de les crítiques que en el seu moment va rebre el mític Harry el brut. L'actor encarna un personatge que veu com l'Amèrica que ell representa està desapareixent i al que li costa acceptar els canvis davant les noves realitats. Especialment les demogràfiques, ja que el paper de la comunitat japonesa és un element cabdal durant tot el fill.
Ambdues pel.licules són plenament recomenables per veure com el cinema de veritat no passar mai i comprovar que el fet d'explicar històries continua essent allò essencial i més difícil en el cinema.