El Gran Teatre del Liceu de Barcelona estrenarà els dies 27 i 29 de maig 'Les mamelles de Tirésias', una òpera contemporània de Francis Poulenc relativament desconeguda i de a penes una hora de durada, temps més que suficient per parlar de la necessitat de procrear i de la identitat sexual, tot emmarcat sota l'halo surrealista del teatre de l'absurd.
Aquesta òpera bufa de Poulenc es va estrenar el 1947 a l'Òpera Comique de París, causant la indignació entre els puristes, poc acostumats a uns temes que de tan escandalosos al seu moment ara semblen totalment contemporanis. Conscient d'això, el director d'escena, Emilio Sagi la va estrenar al Teatre Arriaga de Bilbao i ara la porta a Barcelona de la mà de la soprano María Bayo, clara protagonista.
La història en si arrenca quan Thèrese (Bai) comunica al seu marit que s'ha tornat feminista i que anhela ser soldat, fer la guerra, i no tenir nens. Així, en un arravatament, es descorda la cotilla i deixa a la vista els pits, que volen pels aires i exploten, mentre li comença a sortir barba i bigoti, i en un moment passa de ser Thèrese a Tirésias.
Semblant escena es veu corresposta en el pla surrealista pel seu marit (Gabriel Bermúdez); que quan es queda sol, un gendarme (David Menéndez) entra a casa i s'enamora d'ell, demanant-li matrimoni. Per poder correspondre aquest amor, i tenint en compte que la seva dona s'ha convertit en home, ell considera just convertir-se en dona i dedicar-se a procrear per repoblar Zanzíbar, la finalitat última de tot el muntatge. Al final, concebrà 40.049 criatures.