Durant l'espera, tots dos personatges reben visites com Pozzo i el seu esclau Lucky i un noi que anima els protagonistes a seguir esperant perquè "avui no vindrà, però demà segur que sí".

Godot, que s'ha relacionat moltes vegades amb Déu, mai no apareix en l'obra, provocant així una reflexió sobre l'existència.

"La part tràgica de Godot ja s'ha explicat massa, ara toca riure's d'haber-lo considerat un drama", ha explicat Ollé que ha qualificat l'obra de "conya infinita".

L'obra ha estat presa com un monument a l'existencialisme, però és una obra comercial per riure's d'un mateix i dels altres", ha assenyalat el director, que ha respectat el text de Beckett totalment.

Ollé ha agafat l'obra com "una orquestra simfònica interpreta la Novena de Beethoven", amb canvis mínims en el tempo i en el to i una traducció al català tant de la versió anglesa com de la francesa.

"Hem seguit la partitura, no hem creat res", ha explicat el director, alabant l'estructura original de la peça i el poder que té de fer que el públic estigui "pendent de cinc boques".

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyador de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

TEATRE | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera