Diferents figures de guerrers, una dona embarassada, un petit gos, un personatge d'alt rang, un xaman, candelers, recipients ceràmics, jous o un destral de pedra són alguns dels objectes que podrà veure el públic exposats després de les vitrines.

El president de la Fundació Clos, Jordi Clos, ha explicat en roda de premsa que els primers objectes de la seva col.lecció precolombina els va adquirir el 1973, però no va ser fins als anys vuitanta quan va començar a interessar de veritat per aquestes cultures ia adquirir de forma regular alguns dels objectes que van construir i que han arribat fins als nostres dies dels maies, els asteques o els zapoteques.

Cap a l'any 2007, l'empresari barceloní ja comptava amb unes 150 peces, que van augmentar fins a les 200 en adquirir la col.lecció que durant molts anys havia anat creant l'artista Tórtola València, una dona avançada a la seva època, de pare català i mare andalusa, criada per un aristòcrata anglès, que en els anys trenta del segle XX va abandonar els escenaris i es va dedicar en exclusiva a la pintura, les obres benèfiques i el col • leccionisme des de casa del barri barceloní de Sarrià.

Clos ha comentat que les peces que tenia aquesta dona en el seu poder són més petites i d'un ús més quotidià (hi ha joguines) que les que ell ha anat adquirint des de fa més de tres dècades, de major envergadura i més per exposar.

Així mateix, ha volgut subratllar que amb l'exposició també vol retre homenatge a Tórtola i donar-la a conèixer a la ciutat on va residir els darrers anys de la seva vida i que fins i tot li va dedicar una plaça, encara que avui pràcticament ningú recordi que va ser una dona de bandera que va tornar bojos a molts homes-com a Valle Inclán o Pío Baroja-i que va tenir relació amb personatges molt diversos, des de Francesc Macià al marquès Antonio de Hoyos.

Per la seva banda, la doctora Victòria Solanilla, comissària de la mostra, ha mostrat la seva satisfacció per haver pogut catalogar d'aquest conjunt i ha demanat que "no es miri amb els ulls d'un europeu del segle XXI".

Segons ell, tant les peces de ceràmica, com de pedra o joieria que s'exhibeixen, totes en molt bon estat de conservació, s'han de veure "com ofrenes als déus, que es posaven a les tombes".

Sobre les tècniques, ha assenyalat que el fang era "magistralment" modelat a mà, gairebé sempre amb el complement d'aplicacions o decoracions incises, mentre que les obres en pedra, en canvi, perden l'expressivitat i el naturalisme que mostra aquesta.

Les peces d'or que es donen a conèixer aquí denoten la importància que tenia aquest material per a les classes dirigents, que de vegades també destinaven a ofrenes divines.

Preguntat Clos sobre el valor de totes aquestes obres, ha assenyalat que és molt difícil fer un càlcul perquè "en els anys vuitanta tenien un preu molt inferior a l'actual" i ha reconegut que avui no podria iniciar una col lecció com la que dóna a conèixer públicament a partir de demà.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyador de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

CINEMA | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera