La Fundació Joan Miró de Barcelona obre aquest diumenge l'exposició "Joan Miró. L'escala de l'evasió", que reuneix 170 obres de l'artista -pintures, escultures i obres sobre paper- que posen de manifest el seu compromís amb el temps que li va tocar viure i que està considerada com la més important que s'ha pogut veure a Espanya en els últims 20 anys.
L'exposició, que reuneix obres de col·leccions públiques i privades de tot el món, ha estat organitzada conjuntament amb el Tate Modern de Londres i la National Gallery of Art de Washington. L'exposició ha costat un milió d'euros aproximadament, fet que "sobrepassa els pressupostos ordinaris", ha dit el president del patronat, Jaume Freixa, que ha remarcat que s'hauria de remuntar a la mostra monogràfica de 1993 per trobar una fita comparable.
'L'escala de l'evasió' és una "panoràmica completa" de l'obra de Miró que ressalta la importància del seu lloc d'origen i com van influir en la seva obra esdeveniments com la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el Franquisme: "És l'escala d'ascens cap a firmaments superiors, cap a l'evasió d'una realitat crua", ha apuntat Freixa.
Les primeres sales exploren els vincles amb la seva Catalunya natal, en especial amb la masia familiar de Mont-Roig, així com la inflexió que va suposar la seva estada a París i l'alliberament creatiu del surrealisme, d'aquest darrer període són 'La masia' (1921-1922) --que va pertànyer al seu amic Ernest Hemingway-- i la seqüència 'Cap de pagès català' (1924-1925).
A la secció central es repassa el drama de la Guerra Civil, amb protestes explícites de l'artista en obres com la sèrie de 'Pintures salvatges' (1924-1936) o la 'Natura morta del sabatot' (1937), i també s'inclouen les peces que va pintar per encàrrec del Govern de la República per al pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París, on van conviure amb el 'Guernica' de Picasso.
L'esclat de la Segona Guerra Mundial va provocar respostes més íntimes, com les cèlebres 'Constel·lacions', sèrie desenvolupada entre 1940 i 1941, i altres més pertorbadores com la sèrie 'Barcelona' (1944), el comentari plàstic de Miró a la Guerra Civil.
Durant el règim franquista, Miró va treballar en una espècie d'exili interior, però el seu compromís queda patent quan va decidir enfosquir o fins i tot cremar els seus treballs, com va fer en la sèrie 'Teles cremades' (1974), en què va captar l'atmosfera de rebel·lió i ganes de canvi dels anys 70.
La idea de l'exposició va sorgir fa dos anys d'una conversa entre la directora de la Fundació Miró, Rosa Maria Malet, i el llavors director del Tate Modern de Londres, Vicent Todolí, i ha estat comissariada per Matthew Gale i Marko Daniel, en col·laboració amb la conservadora de la Fundació Joan Miró, Teresa Montaner.