L'historiador català Josep Termes, Premi d'Honor dels Lletres Catalanes el 2006 i especialista en el moviment obrer català dels segles XIX i XX, ha mort als 75 anys a Barcelona ha causa d'un càncer, han confirmat fonts de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Termes va exercir la docència a la UPF, la Universitat de Barcelona (UB) i l'Autònoma de Barcelona (UAB), i entre les seves obres destaquen dos títols, 'El nacionalisme català. Problemes d'interpretació' (1974) i 'Les arrels populars del catalanisme' (1999).
L'historiador Josep Termes, es va especialitzar en el moviment obrer català dels segles XIX i XX, i ha estat un autor molt compromès amb el nacionalisme català, i va arribar a militar al PSUC al final del franquisme.
Termes (Barcelona, 1936), fill de pagesos de la comarca de la Terra Alta emigrats a la capital catalana es va llicenciar en Farmàcia i Lletres per la Universitat de Barcelona (UB).
Ha estat professor d'aquesta mateixa universitat, de la qual va ser expulsat el 1966 per motius polítics, i va participar a l'equip que va formar l'Autònoma de Barcelona (UAB) el 1968.
Després, va ser catedràtic d'Història Contemporània a la UB i a la Pompeu Fabra (UPF), membre de diverses plataformes culturals com l'Institut Universitari Jaume Vicens Vives, des d'on va desenvolupar els seus estudis sobre el moviment obrer i la seva vinculació amb el catalanisme polític.
L'historiador ha estat reconegut en multitud d'ocasions i va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat en 1990 i amb el Premi d'Honor dels Lletres Catalanes el 2006.
Entre les seves obres destaquen 'Anarquisme i sindicalisme a Espanya: 'La Primera Internacional', 'Històries de la Catalunya treballadora', 'El nacionalisme català. Problemes d'interpretació', 'Les arrels populars del catalanisme' i 'Història del moviment anarquista a Espanya' (2011), que ha estat la seva última publicació.
En les seves investigacions repassa amb voluntat didàctica esdeveniments i moviments com el moviment llibertari a Espanya, el paper de la societat burgesa en el nacionalisme català, la guerra francoprussiana, el fi de l'URSS i el comunisme de final del segle XIX.
A més, va aprofundir en la història de la Catalunya popular vinculada al catalanisme, va combatre les tesis sobre l'origen burgès del catalanisme i es va centrar en dues èpoques fonamentals de la història de Catalunya: el Sexenni Revolucionari (1868-1874) i la II República.