El lingüista català Joan Solà va morir a Barcelona als 70 anys, segons ha confirmat l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), del qual era vicepresident, i Òmnium Cultural.
Nascut a Bell-lloc d'Urgell (Lleida) el 1940, es va llicenciar en Filosofia Clàssica a la Universitat de Barcelona (UB) i es va doctorar en Filologia Catalana. Va impartir docència en aquesta universitat, així com en altres centres d'Espanya, Europa i els Estats Units.
Solà és autor d'uns quaranta llibres i més d'un centenar d'articles sobre lingüística, així com de multitud d'articles en mitjans de comunicació. Entre els seus llibres figura 'Història de la lingüística catalana', 'Gramàtica del català contemporani' i 'Lingüística i normativa', entre d'altres.
A més va dirigir, al costat de Jordi Mir, l'edició de les 'Obres completis' de Pompeu Fabra, i és editor de 'L'obra de Joan Coromines'.
Va promoure projectes d'investigació i d'edició, i va ser assessor lingüístic de diversos organismes, com el Consorci per a la Normalització Lingüística, l'Ajuntament de Barcelona i La Caixa.
Va rebre nombrosos premis i homenatges, entre els quals figura la Creu de Sant Jordi, la Medalla Narcís Monturiol i el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I. Òmnium Cultural li va concedir el 2009 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
El juliol del 2009, Solà va instar el Parlament a defensar el català perquè deixi de ser una llengua "degradada i subordinada", i perquè els catalans no volen continuar suportant, "ni un minut més, sentir-se inferiors".
Solà va intervenir davant del ple després que el Parlament l'invités fent ús, per primera vegada, de l'article 178 del reglament de la institució, segons el qual pot prendre la paraula una personalitat rellevant per la seva "significació institucional, política, social, científica o cultural".