La segona seria el cim de la creació de l'autor Vida i destí. En aquesta,a més de realitzar una recreació del que va ser la batalla d'Stalingrad, l'autor critíca sense embuts el règim stalinista i els crims d'un sistema dictatorial. Però és una crítica viva, amb dolor més que amb rancúnia, feta des dels petits detalls, des de la vida quotidiana. Grosmann mostra a l'èsser humà amb totes les seves misèries i virtuts, en especial la capacitat d'estimar, element essencial per sobreviure en un univers caòtic. Els personatges de Vida i destí busquen la llibertat i desfer-se del jou del totalitarisme que esclafa tota possibilitat de llibertat.
Abatut i amb grues problemes davant els ulls del sistema i de l'administració, intenta retratar una societat que s'enderroca i un sistema ideològic que s'anorrea davant d'ell. En aquesta línia escriu el seu últim llibre, Tot flueix (encara no traduïda al català) on mostra un pessimisme encara més aprofundit. Però en Grossman sempre resta una esperança, encara que minsa, al final. Una esperança que no és res més que la pròpia condició humana, la vida i el destí.

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyador de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

LITERATURA | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera