En la seva obra s'aprecia la capacitat d'assimilació de l'herència mítica de la humanitat: des del Llibre dels morts de l'antic Egipte, a la mitologia grega i la Bíblia i els místics jueus. Fins a la Guerra Civil només va ser conegut com a prosista. Les seves novel, El doctor Rip (1931), Laia (1932), Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc i Miratge a Citerea (1935), així com les narracions Letízia i altres proses (1937), representen una clara ruptura amb el noucentisme i obren un camí de recerca que el converteix en un dels narradors més originals de la seva generació, en la qual destaquen també P. Calders i M. Rodoreda.

A la postguerra es refugiaria en la poesia i les claus de l'assenyalat cant resistent, el paisatge mític situa en Sinera, anagrama palíndrom d'Arenys, on la família tenia la casa pairal i on en to intimista i elegíac que evoca els records del passat la pluja, el vent, el mar o els xiprers introdueix el tema de la mort, omnipresent i central en tota la seva obra: Cementiri de Sinera (1946) és el seu primer poemari, que forma l'anomenat "cicle líric" amb Les hores (1952) , Mrs Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955).

Vols tenir titulars a la teva web?

Ja tenim guanyador de la tarjeta regal IKEA 100€. Fes-te admirador/a per participar i opinar

LITERATURA | Compartir a Facebook | Comenta a Twitter | Envia a Latafanera