L'edició per primera vegada de les cartes de l'escriptor rus tanquen la seva visió més complerta i ens donen la idea del camí que va seguir la seva transformació de comte a monjo. Després de vuit anys d'investigació i estudi de 390 cartes escollides entre les 10.000 d'una habitació blindada de Moscou, apareix l'autoretrat mes complert de l'autor de Guerra i pau i Anna Karenina, un dels grans de la literatura universal (Lev Tolstoi confesiones, Editorial Acantilado).
"Per viure honradament és necessari esquinçar-se, confondre's, lluitar, equivocar-se, començar i abandonar, i de nou començar i de nou abandonar, i lluitar eternament i patir privacions. La tranquil•litat és una baixesa moral" deia Lev Tolstoi en un dels textos que millor reflexa la seva personalitat. Una personalitat complexa difícil i de la que la traductora mexicana Selma Encira ha intentat treure l'entrellat. Encira es va poder instal•lar a Moscou gràcies a la fundació Arte y Cultura de Méjico i és de les poques privilegiades que va poder consultar els manuscrits originals de Tolstoi que fins fa relativament poc la censura dels polítics i dels editors russos havien fet gairebé inaccessibles. Per sort una censura que avui ha desaparegut. Han estat vuit anys d'intensiu treball, especialment minuciós pel que fa l'hora de donar una visió global del que va ser la vida de l'escriptor: "Em vaig plantejar l'edició dels diaris i la correspondència de manera que cada entrada del diari o de cada carta fossin una peça del mosaic per completar un retrat de cos sencer de Tolstoi" ha afirmat Encira. Tolstoi apareix com un personatge turmentat que viu amb una mena de contradicció permanent entre el seu ideal ètic i la seva vida quotidiana A través dels textos veiem un Tolstoi que apareix especialment turmentat per la diferencia entre el que ell considerava l'ideal ètic superior al què havia d'aspirar qualsevol ser humà i la vida que realment portava. Així per exemple, es recriminava a ell mateix deixar-se guanyar pel sexe, al que considerava "repugnant", o per la beguda i tenir greus problemes amb l'alcohol. De fet aquesta és una de les grans constants de Tolstoi: les paradoxes que configuraven el seu tarannà. Un altre dels mites que trenca l'obra és la dicotomia que sovint s'ha presentat d'un Tolstoi europeu davant d'un Dostowieski (al qui no va conèixer mai) eslau.. De fet, Tolstoi es mostra relativament allunyat de la cultura europea i es mostra especialment crític amb França on li repugna l'ús de la guillotina per matar a la gent amb "extremada fredor". A través de les cartes veiem l'humanisme cristià que traspua tota la seva obra, l'interès per la pedagogia, la turbulenta relació amb la seva dona Sofia, casats durant 48 anys i que va acabar com un trialles d'Hollywood o la seva mort a causa d'una pulmonia, arruïnat l'any 1910, poc abans que els aires de la revolució canviessin del tot la historia de la Rússia que ell descriu. Cap al final de la seva vida va abandonar la vida mundana i tot luxe per aproximar-se més a la vida espiritual
TRES CARTES Sobre Guerra i Pau: "No es pensi que no vaig ser sincer quan li vaig dir que en aquest moment Guerra i pau em resulta repugnant. Fa uns dies vaig tenir que donar-li un cop d'ull per decidir si de debò he de fer o no correccions per la nova edició, i sóc incapaç de trametre-li l'arrepentiment i la vergonya que vaig sentir revisant molts dels seus passatges. Era un sentiment similar al que experimenta una persona quan veu les pitjades d'una orgia en la que va participar. L'únic que em consola es que em vaig entregar a aquella orgia amb tota la meva ànima i en aquell moment pensava que era l'únic que existia" Sobre Anna Karenina "Ara em posaré a l'ensopida i trivial Anna Karenina i li emano a Déu que em concedeixi la força que necessito per treure-me-la de sobre el més ràpidament possible" A la seva dona "La meva marxa t'afligirà... Ho lamento, però enteneu-me i creu-me que no podia fer altra cosa. La meva situació a casa es torna, s'ha tornat insuportable. A més de tot loa altre, no puc seguir vivint en aquestes condicions de luxe en les que he viscut fins ara, i faig tot el que acostumen a fer els vells de la meva edat: retirar-se de la vida mundana per viure en pau i en soledat els últims dies de la seva vida. Per favor, entén-ho i no vingui a buscar-me, si t'assabentes d'on vaig. Això no faria res més que empitjorar la teva situació i la meva, però de cap manera modificaria la meva decisió. T'agraeixo aquests honestos quaranta-vuit anys de la teva vida amb mi i et demano que em perdonis de tot allò del que jo sigui culpable davant teu, com jo et perdono de tot cor per tot allò del que tu puguis ser-ho davant meu"
