Amb el cartell de totes les entrades exhaurides, el cineasta Woody Allen va tornar a desgranar amb la seva banda habitual un repertori de temes de jazz, alguns d'ells molt vinculats a les seves pel lícules, en un concert en el qual va proclamar el seu amor per capital catalana : "Barcelona és la millor ciutat del món".
A l'emblemàtic teatre modernista, el cineasta va actuar per segona vegada en la programació del Festival Mil.lenni, en la qual ja va ocupar un lloc destacat fa anys com a clarinetista integrant de la New Orleans Jazz Band.
Amb afirmacions modestes com a targeta de visita, "no sóc més que un clarinetista amateur", "si jo no fos cèlebre, la gent no vindria als meus concerts", "venen més a veure que a escoltar", Allen va tornar a presentar-se al públic barceloní, tan amant de les seves pel.lícules i actuacions.
L'aforament del modernista Palau va penjar dos dies abans del concert el cartell de no hi ha bitllets per al concert del cineasta, músic de jazz captivat, segons diu el mateix, per la música de Nova Orleans. Allen va aprendre a tocar el saxo soprano quan tenia tretze o catorze anys, però després va escollir el clarinet perquè sempre va estimar el jazz de Nova Orleans, especialment el de Sydney Bechet.
Encara que declara que en les seves hores perdudes escolta un altre tipus de música, òpera, clàssica, jazz modern i agrada també de les cançons dels musicals de Broadway, reafirma la seva preferència cap a la música de Nova Orleans.
Allen es reconeix un aficionat, fins reconeix que no sap llegir música, però, tal com diu, "com a compensació, els músics de la meva orquestra són tots professionals reconeguts, que sobresurten en aquest tipus de jazz".
