El Gran Teatre del Liceu de Barcelona estrena "Parsifal", òpera de Richard Wagner que, amb la posada en escena de Claus Guth i la direcció musical de Michael Bolder, se centra més en la individualitat dels personatges que en les grans idees del teatre visual.
Amb l'estrena d'aquest 'Parsifal', una coproducció del Liceu amb la Opernhaus de Zuric, es recupera un altre cop la "passió wagneriana de Barcelona", com ha comentat en roda de premsa el director artístic del Liceu, Joan Matabosch.
No debades, el Liceu ha estat el primer teatre del món que va representar l'obra fora de Bayreuth, quan van caducar-ne els drets d'exclusivitat; la funció del 31 de desembre de 1931 va acabar a les cinc de la matinada.
En aquesta ocasió, la durada serà igualment important -s'acosta a les cinc hores-, però 'Parsifal' té la particularitat que la seva partitura varia molt en funció de qui la dirigeixi.
"És senzilla, però requereix la presa de decisions importants", ha explicat Bolder, qui ha advertit que les variacions poden ser de fins a 50 minuts, tot i que ha avançat que el seu muntatge no serà "un concurs de lentitud".
Guth, per la seva part, ha confessat que ha posat l'accent en els personatges, per allunyar l'obra d'una forta tradició emmarcada en el teatre visual i explicar així històries completes de personatges complets.
"Parsifal" és un jove valent, però ingenu que acaba convertit en un home madur, cosa que Wagner usa per llançar un "missatge cristià: només a través de l'individu es podrà fer un món millor", ha comentat Guth.
Si en l'òpera primigènia l'acció transcorre en un castell on uns monjos cavallers custodien el Sant Graal, sota el prisma de Guth es viatja als anys entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, "temps d'incerteses i incertituds".
Al marge d'una música variable i d'una estètica més propera a l'època moderna, el 'Parsifal' que es veurà al Liceu es caracteritza també per la qualitat dels cantants, encapçalats per Kalus Florian Vogt i Christopher Ventris -els qui s'alternen en el paper protagonista-, i Anja Kampe, com a Kundry.
Kundry és una dona manipulada, utilitzada pels seus encants físics per seduir el jove Parsifal, i amb una personalitat contradictòria, cosa que Kampe ha plasmat en una manera d'actuar "gairebé instintiva, animal", ha dit.
Aquesta complexitat -només comparable a l'Isolda, ha apuntat- també es plasma en l'aspecte vocal, ja que el seu personatge passa de la mezzosoprano del començament a la soprano del final, amb fragments lírics, dramàtics i recitats.