A finals del segle XIX la fotografia ja havia assolit gran popularitat i es produïa un ascens de la mateixa com a gènere artístic, això va fer que s'interessés tant pels progressos tècnics i científics aplicats al camp fotogràfic com pels d'expressió artística. Aquesta dualitat tècnica-art també es mostra en l'aplicació de la fotografia en el camp publicitari. El panorama de la fotografia catalan va patir canvis estimulants durant el primer terç del segle XX i la seva obra va ser paral.lelament a aquest progrés superant el pictorialisme regnant i defensant l'especificitat del llenguatge fotogràfic. Al mateix temps va estar obert a l'evolució de la fotografia moderna que es desenvolupava a Europa, encara que va quedar en gran part truncada per la guerra civil i la implantació del franquisme. És en aquest context que s'ha desituar l'obra de Pere Català i Pic.
Va néixer a Valls el 1889 però aviat va quedar orfe de pare i la seva mare es va anar a viure a Barcelona on va realitzar estudis primaris. Sent encara molt jove va entrar a treballar en un banc, en el qual es va realitzar el sorteig una càmera fotogràfica que al correspondre li va permetre aficionar-se a la fotografia. La seva formació fotogràfica va ser bàsicament autodidacta tot i que va estar uns mesos aprenent en un estudi fotogràfic.
Des de 1915 va estar treballant com a fotògraf retratista a Valls, on va realitzar fotografia documental a més de retrats. Durant aquesta etapa, les seves inquietuds artístiques el portaran a interessar-se per qüestions teòriques i tècniques així com a conèixer l'obra de fotògrafs europeus d'avantguarda, a través de viatges entre 1928 i 1931 i de les revistes il.lustrades, entre els fotògrafs que van exercir alguna influència estan Man Ray, László Moholy-Nagy, Albert Renger-Patzsch i Emmanuel Sougez, encara que la seva fotografia té personalitat pròpia.
El 1931 torna a Barcelona per establir el seu estudi fotogràfic, dedicant els seus esforços a la renovació de la fotografia publicitària, terreny en què va ser pioner a Catalunya, juntament amb Josep Sala i Josep Masana. D'aquesta manera es va interessar per les teories psicològiques de la publicitat, en voga en aquells moments, i va col.laborar amb l'Institut Psicotècnic de la Generalitat de Catalunya, participant en congressos, cursos i conferències sobre el tema. Fins 1936 va realitzar fotografia publicitària per a diverses empreses sota la marca PIC (Publicitat Ilustrada Català). També va estar col.laborant en revistes com Mirador, Revista Ford, Nova Ibèria i Art de la Llum reivindicant la modernitat de la fotografia publicitària.
Durant la guerra civil, va estar treballant al servei de la propaganda republicana, ocupant-se de les edicions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. D'aquesta època data un famós cartell ¡Aixafem el feixisme!, Que és un dels primers realitzats de forma estrictament fotogràfica.
Acabada la contesa per la seva militància republicana, no va poder reprendre el seu negoci fins l'any 1942, comptant amb l'ajuda dels seus fills: Maria-Àurea Català Roca, pintora; Francesc Català Roca, fotògraf i Pere Català Roca, fotògraf i escriptor. Persona de gran cultura, va dedicar els seus últims anys a escriure contes, novel i obres teatrals.
