L'any del centenari de la seva mort, l'escriptor Joan Maragall està d'una actualitat de la que ell mateix s'hagués sorprès. Els motius són diversos, però se'n podrien destacar dos: en primer lloc, la qualitat de la seva obra que situa al poeta de l' "Oda Infinita" entre els grans de la literatura catalana.
La segona, i en aquesta ens volem centrar, les relacions entre Catalunya-Espanya que constitueix un dels eixos centrals de la seva tasca intel.lectual. Ara que el tema està més candent que mai, sobta, o potser no tant, veure com els mateixos temes que sortien cent anys enrere: independència, federalisme, la possible unió ibèrica ja són tractats gairebé amb els mateixos paràmetres que en l'actualitat. Més enllà de la posició de Maragall, complexa i no sempre constant sobre el tema, crida també l'atenció com determinades posicions a la resta de l'Estat no han canviat gens ni mica. Que allò que va escriure Maragall va quedar, com va dir, com una "vox clamantis in deserto". D'aquí cent anys, hauran canviat les coses?