S'han editat uns textos inèdits de l'escriptor Primo Levi sobre Auschwitz. L'obra de l'autor ja es prou coneguda com per fer aquí una lloança, se'ns dubte prou merescuda, dels seus textos. Convé, però destacar que el pensament de l'escriptor no ha perdut gens ni mica la seva vigència. Al contrari, el missatge central dels seus escrits continua amb més força que mai: cal recordar.
De fet, tot l'obra d'aquest home que va sobreviure a l'horror dels camps d'extermini es fonamenta en dos eixos centrals: la necessitat de perdonar i la de no oblidar. Primer, perdonar perquè és un element indispensable per viure. Si l'home no perdona, la possibilitat d pau s'esvaeix de manera definitiva. Per Levi no hi ha altre sortida. Segon, la necessitat de no oblidar. Només del record de les barbàries pot sorgir un món millor. És necessari que les generacions futures coneguin per no repetir. Sense culpes, sense odis, però tenint sempre present que la "bèstia humana" està sempre present i que convé mantenir-se alerta perquè no sorgeixi de nou. De fet, tant sols cal veure els informatius per veure que el missatge de Levi , malauradament, no ha tingut gens ni mica d'èxit. Però això no impedeix l'obligació de fer públic un i altre cop un ideal humanístic que ens reconcilia amb l'home. Aquest i no altre és el valor de Levi.
