Ara el problema econòmic, l'origen de la crisis es que al Senat es pugui parlar amb les llengües oficials que segons la Constitució vigent existeixen a l'Estat espanyol. Si algú llegeixi la reacció que durant aquests dies hi ha hagut en determinats mitjans de comunicació, aquesta mesura, que per cert no arriba ni tant sols al 1% del pressupost de la Càmera Alta, és una resolució que trasbalsa l'economia espanyola o que ha fet perillar l'estabilitat de la borsa. Doncs no. La mesura molesta sí, però no és ni molt menys pel tema econòmic. Molesta pel que representa. Molesta perquè recorda que l'Estat Espanyol és una realitat complexa, amb més d'una llengua. I que seria deure de l'Estat promoure aquesta riquesa cultural. És curiós, molt curiós veure com aquells que es posen tot el dia la paraula Constitució a la boca, que volen presentar-se davant de l'opinió pública com a guardians de la mateixa, al mateix temps se la volen saltar en dos dels seus preceptes fonamentals.
El primer que obvien és l'article 3.3 de la propi text constitucional indica que "la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció". Quina mena de protecció mes estranya per part d'aquells que el fet que es parli al Senat en altres llengües els posi dels nervis. Se'ls hi haurà oblidat aquest precepte constitucional? Però se'ls hi deuen haver oblidat més. Per exemple que el Senat és segons la mateixa Constitució, l'article 60.1 de és la "càmera de representació territorial". Sembla que és evident, doncs, que no hi ha lloc més adient perquè s'emprin totes les llengües de l'Estat. ¿Per què si no es podent fer servir allà on la pròpia Constitució diu que és representa els territoris de l'Estat, on s'han d'emprar? Que ningú s'enganyi. Amb tot el que està caient, amb quatre milions d'aturats, amb una política fiscal que ofega a les petites i mitjanes empreses, amb uns joves que tenen problemes per cercar la seva primera feina i amb problemes estructurals de primer ordre, ara resulta que el problema essencial de l'economia espanyola és l'aparell de traducció simultània del senat. Una traducció simultània que vol representar la pluralitat. El problema no és que no entenguin més llengües, el problema es que hi ha alguns que no entenen res de res i altres que ho entenen tot, però els interessa més fer una política de confrontació perquè és més beneficiós electoralment. Pobre llengües i pobre Estat, una pena.
