Les notícies que han sortit darrerament al voltant de l'Orfeó de la Música Catalana són tant escandaloses i repugnants que mereixen una reflexió profunda. Finalment el que fins ara el seu màxim responsable, Felix Millet, ha reconegut gran part dels delictes que se li imputen. Més enllà de la responsabilitat penal dels fets, que correspondrà determinar als jutges, i de l'actuació inqualificable des del punt de vista ètic dels màxims directius de l'entitat, convé des de la perspectiva de la cultura catalana indicar una sèrie d'aspectes.
L'Orfeó és una de les màximes institucions de la cultura catalana i el al que se li ha fet a la seva imatge és pràcticament irrecuperable. Entre la ciutadania ha calat la idea que els diners que es destinen a la cultura del país no tenen els controls necessaris per garantir que la seva destinació sigui la correcte. En aquest cas, es pot dir que quasi tots els diners, no tots, provenen d'empreses que han destinat diners a l'orfeó, i han vist de manera estupefacta els números que els hi ha presentat l'administració judicial. S'ha d'afegir, a més, que les fundacions, pel motiu de la seva finalitat, gaudeixen d'uns beneficis fiscals enormes dels que no gaudeixen les empreses amb finalitat de lucre com una S.A o una S.L. Beneficis fiscals dels quals presumptament s'han beneficiat Felix Millet i els seus per obtenir encara més guanys que han destinat a finalitats particulars. Ara es podria dir allò de "gràcies Sr. Millet pel tot el que ha fet per la cultura catalana" de debó i de tot cor "moltes gràcies" i pensar que estava a punt de ser condecorat per la ciutat...
