En els 50è aniversari de la mort de l'escriptor Josep Maria de Sagarra la seva figura ha donat un gir important. Malgrat ser un escriptor molt prolífic, la seva obra té 40 obres de teatre, 12 poemaris, centenars d'articles, traduccions de Dante i Shakespeare, i dos obres en prosa molt conegudes com Vida Privada i Memòries, sembla com si el seu llegat quedi una mica lluny de la Catalunya d'avui. Res més lluny de la realitat. Sagarra va veure la coses amb molta més claredat del que molts es pensen i va estar més involucrat en els temes polítics i socials del que sovint s'ha cregut.
Al poeta l'ha acompanyat fins els nostres dies la llegenda que la seva pertinença a l'aristocràcia i la realització d'una vida bohèmia l'havia allunyat en gran part de les tràgiques circumstàncies que vivia la Catalunya de la postguerra. Era una mena de retret sobre la covardia d'entrar en política. Una carta de l'any 1946 recentment sortida a la llum pública demostra que la imatge era totalment errònia. Una carta que Sagarra titulava Als catalans és un text on es demostra una autèntica devoció per salvaguardar la Catalunya. Mogut pel que ell creu un veritable deure moral crea la Unió Popular Catalana. L'escriptor pensa que els partits tradicionals que havien existit fins aquell moment ja no eren vàlids, que les paraules esquerra i dreta "ja no s'ha de pronunciar més amb un to exclusivista" i està convençut que la victòria de les forces democràtiques a la Segona Guerra Mundial ajudaria al retrobament de Catalunya amb la democràcia i serviria a "tots els pobles ibèrics". Pel que fa a la darrera afirmació, resulta evident que els vaticinis de Sagarra no es van pas complir, però s'ha de dir que era el que pensava una gran part de la intel.lectualitat i els polítics catalans de l'època. En tot cas, més enllà del valor polític del text, s'ha de ressaltar la importància d'uns mots que demostren clarament que Sagarra creia fermament en Catalunya i en el futur en moment en que l'optimisme era complicat de mantenir. Unes paraules que palesen la involucració del poeta amb el país.
